ESGLÉSIA DE SANTA ANNA

  • Català

    ESGLÉSIA DE SANTA ANNA

    EL CULTE A SANTA ANNA

    Segons els evangelis apòcrifs, Anna i el seu espòs Joaquim tenien dificultats per engendrar descendència. Després que Joaquim demanés un fill a déu i fés un dejuni de 40 dies i 40 nits, alhora que Anna plorava la seva desgràcia, un àngel els va informar que concebrien un fill. Aquest fill va ser una nena, Maria, que seria entregada a Josep com a esposa i més tard engendraria Jesús. Santa Anna és patrona de les dones embarassades i, molt especialment, de les que van de part.

    Tot i que data de segles anteriors, a casa nostra el culte a Santa Anna s’inicia el segle XIV. A Argelaguer, l’eclosió d’aquest culte arriba de la mà d’un miracle ocorregut l’any 1453, quan un home va quedar atrapat per una esllevissada dins un pou en construcció. Sembla que l’home es va encomanar a la Santa i aquesta intercedí per ell, ja que el van trobar viu contra tot pronòstic tres dies després.

    El miracle del pou va contribuir a incrementar notablement la devoció popular per la Santa al poble, arribant a constituir-se una Confraria l’any 1460, instituïda a la capella de Santa Anna.

    Una confraria és una societat, i reunió de persones devotes establertes en alguna església o oratori, per celebrar alguns exercicis de religió i de pietat o per honorar particularment un misteri o un sant, o per exercitar obres de caritat.

    L’ARQUITECTURA DE L’EDIFICI

    Es tracta d’un edifici molt senzill, d’una sola nau i planta rectangular amb capçalera a llevant. La nau és coberta amb volta de canó i l’àbsis semicircular, sense cornissa ni finestra, s’obre directament a la nau. Per tipologia i elements constructius, l’edifici s’emmarca en la tradició constructiva rural d’entre els segles XI i XIII.

    La porta d’entrada és adovellada i de mig punt, amb doble batent de fusta on es llegeix la inscripció Me fesit an 1848.

    El forrellat de la porta és una mostra del treball del ferro forjat típica del romànic català. Acabat en forma de cap de serp, per tota la barra s’hi reconeix una incisió en zigazaga que emula la pell escatada d’una serp. Amb tot, no ens és possible garantir-ne amb certesa la datació.

    L’ANTIGA PORXADA

    L’església havia tingut també un espaiós atri o porxo, d’època posterior a la construcció de l’església. Amb coberta a doble vessant i sostingut per dues grans arcades apuntades, el porxo abarcava tot l’ample de l’església i se sostenia, als extrems, al mur de l’església i al mur de la casa del davant, que llavors s’anomenava Can Quelíc de la Sila. D’un tradicional estil gòtic auster, el porxo probablement havia estat construit entre els segles XV i XVI. La primera referència escrita que en tenim data de l’any 1554.

    Després de més de 400 anys acollint una part important de la vida i l’oci municipals, l’antic porxo de Santa Anna va ser enderrocat pel Bisbat l’any 1967. Actualment l’església està destinada a usos culturals del municipi.

    SABIES QUE… ?

    En aquesta època, aquest tipus de porxades tenia un pes social molt important, ja que es tractava d’un espai central i arrecerat de les inclemències meteorològiques. En principi s’utilitzava per al sopluig dels pelegrins que es dirigien a Sant Jaume de Compostela, però sabem també que s’hi duien a terme nombroses activitats extrareligioses afavorides pel trànsit del camí ral, que passava arran dels murs de l’església. Tenim constància documental de les queixes del Bisbat per la realització d’aquestes activitats, així com de reiterades prohibicions de jugar i treballar sota el porxo.

    Antigament, alguns dels viatgers que passaven per Argelaguer deixaven els carros i cavalls lligats al porxo i s’allotjaven a Ca la Ció, la casa que encara avui hi ha al costat de la Capella de Santa Anna, al nº 2 de la Plaça de Santa Anna.

  • Français

    ÉGLISE DE SANTA ANNA

    LE CULTE À SANTA ANNA

    D’après les évangiles apocryphes, Anna et son époux Joaquim avaient des problèmes pour assurer leur descendance. Après ce que Joaquim demandât un enfant à Dieu et fît un jeûne de 40 jours et 40 nuits et qu’Anna pleurât sur son triste sort, un ange vint leur annoncer qu’ils allaient avoir un enfant. Cet enfant fut une fille, Marie, qui fut remise à Joseph en tant qu’épouse et engendra plus tard le petit Jésus. Santa Anna est la sainte  patronne des femmes enceintes et, notamment, des femmes qui sont sur le point d’accoucher.

    Bien que datant de siècles précédents, en Catalogne le culte à Santa Anna commença au XIVe siècle. À Argelaguer, il vit le jour à la suite d’un miracle survenu en 1453, lorsqu’un homme tomba dans des sables mouvants à l’intérieur d’un puits en construction. Apparemment, l’homme fit appel à la Sainte, qui intervint en sa faveur, car contre tout pronostic, il fut retrouvé vivant trois jours plus tard.

    Le miracle du puits contribua à renforcer considérablement la dévotion populaire en faveur de la Sainte du village, à tel point qu’une confrérie fut créée en 1460, dont le siège était la chapelle de Santa Anna.

    Une confrérie est une société ou association de personnes croyantes sise dans une église ou un oratoire afin de mener des actions religieuses ou pieuses, d’honorer un mystère ou un saint spécifique, ou encore de réaliser des œuvres de charité.

    L’ARCHITECTURE DU BÂTIMENT

    Bâtiment très simple doté d’une seule nef, d’une base rectangulaire et d’un chevet à l’est. La nef est couverte d’une voûte de plein cintre et l’abside semi-circulaire, dépourvue de corniche et de fenêtre, donne directement sur la nef. À en juger par sa typologie et ses éléments de construction, le bâtiment obéit à la tradition rurale des XIe, XIIe et XIIIe siècles.

    La porte d’entrée présente un arc de plein cintre et est dotée de deux battants en bois où figure l’inscription « Me fesit an 1848 ».

    Le verrou de la porte illustre bien le travail de fer forgé typique du style roman catalan. Terminé en forme de tête de serpent, la barre comporte une incision en zigzag qui représente la peau écaillée du reptile. Nous ne sommes toutefois pas en mesure de proposer de date exacte.

    L’ANCIEN PORCHE

    L’église a également eu un portique ou porche spacieux datant d’une époque postérieure à la construction de l’église. Doté d’un toit à deux pentes soutenu par deux grands arcs pointus, le porche s’étend sur toute la largeur de l’église et repose, aux extrémités, sur le mur de l’église et le mur de la maison d’en face, appelée jadis Can Quelíc de la Sila. D’un style traditionnel gothique assez austère, il fut probablement construit entre le XVe et le XVIe siècle. La première référence écrite disponible date de 1554.

    Après avoir hébergé une partie importante de la vie et des loisirs des habitants de la commune pendant plus de 400 ans, l’ancien porche de Santa Anna fut détruit par l’évêché en 1967. Aujourd’hui, l’église est destinée à des actions culturelles de la commune.

    LE SAVIEZ-VOUS ?

    À l’époque, ce type de porches jouait un rôle social très important, dans la mesure où ils représentaient des espaces centraux à l’abri des inclémences de la météorologie. En principe, ils étaient utilisés pour abriter les pèlerins qui se rendaient à Saint-Jacques de Compostelle, mais dans la pratique, ils hébergeaient également de nombreuses activités extra-religieuses stimulées par le trafic du chemin royal, qui longeait les murs de l’église. Il existe des documents qui attestent des plaintes de l’évêché dues à la réalisation de ces activités ainsi que des interdictions répétées de jouer et de travailler sous les porches.

    Autrefois, certains voyageurs qui passaient par Argelaguer laissaient leur chariot et leurs chevaux attachés dans le porche et passaient la nuit à Ca la Ció, la maison qui se trouve encore à côté de la chapelle de Santa Anna, au nº 2 de la place du même nom.

  • English

    CHAPEL OF SANTA ANNA

    THE CULT OF SAINT ANNE

    According to the New Testament apocrypha, Anne and her husband Joachim were unable to conceive a child. After Joachim had prayed to God for offspring and fasted for 40 days and 40 nights, while Anne lamented her misfortune, an angel revealed to them that they would indeed have a child. And so they had a daughter, Mary, who would later become the wife of Joseph and mother of Jesus. Saint Anne is the patron saint of pregnant women and, in particular, of women in labour.

    Although the cult of Saint Anne dates back to earlier times, in Catalonia it began in the 14th century. In Argelaguer, the cult emerged thanks to a miracle that occurred in 1453, when, due to a mudslide, a man became trapped inside a well under construction. It seems that the man prayed to Saint Anne and that she interceded on his behalf, since against all odds he was found alive three days later.

    The miracle of the well contributed to a surge in popular devotion to Saint Anne in the village, with the founding of a confraternity in 1460 in the Chapel of Santa Anna.

    A confraternity is an association of worshippers established in a church or oratory for the purpose of promoting special works of Christian charity or piety, or that of honouring a particular mystery or saint.

    THE ARCHITECTURE OF THE BUILDING

    It is a very simple building, with a single nave and rectangular floor plan with the chancel at the east end. The semicircular apse, with no cornice or window, leads directly into the nave, which has a barrel-vaulted roof. In respect of its construction type and elements, the building is in keeping with the rural building tradition prevalent from the 11th to the 13th century.

    The entrance is formed by a semi-circular voussoir arch and a double-panelled wooden door with an inscription that reads Me fesit an 1848.

    The door bolt is an example of the wrought-iron work typical of Catalan Romanesque architecture. The end of the bolt has the form of a snake head, while the incised zigzag pattern along the bar mimics the scaly skin of a snake. However, it cannot be dated with precision.

    THE ANCIENT PORTICO

    The church also boasted a spacious atrium or porch, dating from a later period than the construction of the church building. The porch, stretching along the width of the church, had a dual-pitched roof and two large pointed arcades. It was supported at one end by the church wall and at the other by the wall of the house located opposite, which at that time was called Can Quelíc de la Sila. The traditional austere Gothic style of the porch indicates that it was probably built between the 15th and 16th century. The first mention of it dates from 1554.

    The porch of Santa Anna formed an important part of municipal life and recreational activities for over 400 years before being demolished by the Diocese of Girona in 1967. Today the church is used for cultural activities.

    DID YOU KNOW THAT… ?

    At that time, porches of this kind played a very important social role since they occupied a central area in towns and villages and offered shelter from inclement weather. This one served to provide shelter for pilgrims on the Way of Saint James. However, we know that it was also used for several non-religious activities, favoured by the fact that the busy camí ral passed right next to the church walls. There is documentary evidence of complaints by the Diocese about these activities, along with a series of bans on playing or working under the porch.

    In ancient times, some of the travellers who passed through Argelaguer left their horses and carts tied to the porch and stayed at the Ca la Ció, the house that still stands today at No.2 in Plaça de Santa Anna, next to the chapel.

  • Castellà

    IGLESIA DE SANTA ANNA

    EL CULTO A SANTA ANNA

    Según los evangelios apócrifos, Anna y su esposo Joaquin tenían dificultades para engendrar descendencia. Después de que Joaquin pidiera un hijo a dios e hiciera un ayuno de 40 días y 40 noches, a la vez que Anna lloraba su desgracia, un ángel les informó que concebirían un hijo. Este hijo fue una niña, Maria, que sería entregada a Jose como esposa y más tarde engendraría a Jesús. Santa Anna es patrona de las mujeres embarazadas y, muy especialmente, de las que van de parto.

    A pesar de que el culto a Santa Anna está fechado en siglos anteriores, aquí  se inicia en el siglo XIV. En Argelaguer, la eclosión de este culto llega de la mano de un milagro ocurrido en 1453, cuando un hombre quedó atrapado  dentro de un pozo en construcción. Parece que el hombre se encomendó a la Santa y esta intercedió por él, puesto que lo encontraron vivo contra todo pronóstico tres días después.

    El milagro del pozo contribuyó a incrementar notablemente la devoción popular por la Santa en el pueblo, llegando a constituirse una Cofradía en 1460, instituida en la capilla de Santa Anna.

    Una cofradía es una sociedad, y reunión de personas devotas establecidas en alguna iglesia o oratorio, para celebrar algunos ejercicios religiosos  de piedad o para honorar particularmente un misterio o un santo, o para ejercitar obras de caridad.

    LA ARQUITECTURA DEL EDIFICIO

    Se trata de un edificio muy sencillo, de una sola nave y planta rectangular con cabecera a levante. La nave está cubierta con una bóveda de cañón y el ábside semicircular, sin cornisa ni ventana, se abre directamente a la nave. Por tipología y elementos constructivos, el edificio se enmarca en la tradición constructiva rural de entre los siglos XI y XIII.

    La puerta de entrada es  de medio punto con dovela y un doble batiente de madera donde se lee la inscripción Me fesit an 1848.

    El cerrojo de la puerta es una muestra del trabajo del hierro forjado típica del románico catalán. Acabado en forma de cabeza de serpiente, por toda la barra se reconoce una incisión en zigzag que emula la piel escamada de una serpiente. Con todo, no nos es posible garantizar con certeza la datación.

    El ANTIGUO SOPORTAL

    La iglesia había tenido también un espacioso atrio o porche, de época posterior a la construcción de la iglesia. Con cubierta a doble vertiente y sostenido por dos grandes arcadas apuntadas, el porche ocupaba todo el ancho de la iglesia y se sostenía, a los extremos, al muro de la iglesia y al muro de la casa del delante, que entonces se denominaba Can Quelíc de la Sila. De un tradicional estilo gótico austero, el porche probablemente se construyó  entre los siglos XV y XVI. La primera referencia escrita que tenemos fecha del año 1554.

    Después de más de 400 años acogiendo una parte importante de la vida y el ocio municipales, el antiguo porche de Santa Anna fue derrocado por el Obispado en 1967. Actualmente la iglesia está destinada a usos culturales del municipio.

    SABÍAS QUE… ?

    En esta época, este tipo de soportales tenía un peso social muy importante, puesto que se trataba de un espacio central y al abrigo de las inclemencias meteorológicas. En principio se utilizaba para albergar a los peregrinos que se dirigían a Santiago de Compostela, pero sabemos también que se llevaban a cabo numerosas actividades no religiosas favorecidas por el tránsito del camino real, que pasaba a ras de los muros de la iglesia. Tenemos constancia documental de las quejas del Obispado por la realización de estas actividades, así como de reiteradas prohibiciones de jugar y trabajar bajo el porche.

    Antiguamente, algunos de los viajeros que pasaban por Argelaguer dejaban los carros y caballos ligados al porche y se alojaban a Can la Ció, la casa que aún hoy hay junto a la Capilla de Santa Anna, el nº 2 de la Plaza de Santa Anna.