La tradició popular fa baixar del riu abandonats en un bressol, tal com Moisès, un nadó, possiblement dos: els germans bessons Damàs i Irene. Aquests personatges van ser acollits per un moliner, que els va criar.

Des l’humil montícol on s’arrapa,
Perelada em parlà d’En Muntaner;
d’Hanníbal les Escales, i del Papa
sant Damàs gloriós, Argelaguer.

Fragment de “L’Empordà“,
d’en Jacint Verdaguer i Santaló.

Amb el temps ell esdevindria Sant Damàs I, Papa de Roma, elegit el 366 . Durant els 18 anys que va governar l’església romana va lluitar contra diverses heretgies i va convocar diversos concilis, sent el més important el del 382. En aquesta assemblea va fer coneixença amb Jeroni, a qui va encarregar la preparació d’un recull fidedigne dels textos sagrats en traducció llatina. Fou l’anomenada Biblia Vulgata. Aquest poeta de les catacumbes és el Sant Patró dels arqueòlegs.

A partir del SXV els senyors de Montpalau fixen la seva residència a la casa forta del bell mig de la vila, prop de l’església parroquial.

La família Montpalau està estretament lligada al poble d’Argelaguer i ha estat bressol de personatges importants de la nostra història.

Els senyors que consten de la nissaga són els següents:

• Berenguer de Montpalau, Diputat de la Generalitat el 1453. Va pendre partit pel rei Joan II i per això la Generalitatel va declarar “enemic de la terra”.
• Guillem de Montpalau, documentat el 1460 i 1468

• Galceran de Montpalau, intituí un aniversari a l’església parroquial d’Argelaguer el 1504
• Francesc de Montpalau, mort el 1568. De la seva esposa Anna tingué una única filla M. Àngela.
• Bernat Alamany de Montpalau, marit de M.Àngela de Montpalau, mort el 1575.
• Francesc de Montpalau.
• Gaspar de Montpalau i Alamany, casat en primeres núpcies amb Helena de Solanell i en segones amb Magdalena de Montpalau i Despujol.
• Francesc de Montpalau i de Solanell, fill quart de l’anterior matrimoni, monjo de Ripoll, recompensat per la seva participació pro-francesa a la guerra dels Segadors amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon . Ambaixador de la Generalitat a París i davant la reina Anna d’Àustria al 1644. Va ser nomenat pel compte de Harcourt per posar fi als abusos de les tropes franceses, si be hagué d’emigrar a la fi de la guerra dels Segadors (1640-1652) per afrancesat.
• Jaume de Montpalau i d’Alamany, casat amb Jerònima de Montpalau i Despujol.
• Bernat de Montpalau i d’Alamany, fill de l’anterior i que continua la senyoria, si be, a partir d’aquest, Argelaguer ja figura com a lloc reial.
• Antoni Capmany i de Montpalau, vinculat a la família, important historiador del segle XVIII i polític diputat per Catalunya a les corts de Cadis el 1810.