Personatges il·lustres

SANT DAMÀS

La tradició popular fa baixar del riu abandonats en un bressol, tal com Moisès, un nadó, possiblement dos: els germans bessons Damàs i Irene. Aquests personatges van ser acollits per un moliner, que els va criar.

Des l’humil montícol on s’arrapa,
Perelada em parlà d’En Muntaner;
d’Hanníbal les Escales, i del Papa
sant Damàs gloriós, Argelaguer.

Fragment de “L’Empordà“,
d’en Jacint Verdaguer i Santaló.

Amb el temps ell esdevindria Sant Damàs I, Papa de Roma, elegit el 366 . Durant els 18 anys que va governar l’església romana va lluitar contra diverses heretgies i va convocar diversos concilis, sent el més important el del 382. En aquesta assemblea va fer coneixença amb Jeroni, a qui va encarregar la preparació d’un recull fidedigne dels textos sagrats en traducció llatina. Fou l’anomenada Biblia Vulgata. Aquest poeta de les catacumbes és el Sant Patró dels arqueòlegs.

SENYORS DE MONTPALAU

A partir del SXV els senyors de Montpalau fixen la seva residència a la casa forta del bell mig de la vila, prop de l’església parroquial.

La família Montpalau està estretament lligada al poble d’Argelaguer i ha estat bressol de personatges importants de la nostra història.

Els senyors que consten de la nissaga són els següents:

  • Berenguer de Montpalau, Diputat de la Generalitat el 1453. Va pendre partit pel rei Joan II i per això la Generalitatel va declarar “enemic de la terra”.
  • Guillem de Montpalau, documentat el 1460 i 1468

  • Galceran de Montpalau, intituí un aniversari a l’església parroquial d’Argelaguer el 1504
  • Francesc de Montpalau, mort el 1568. De la seva esposa Anna tingué una única filla M. Àngela.
  • Bernat Alamany de Montpalau, marit de M.Àngela de Montpalau, mort el 1575.
  • Francesc de Montpalau.
  • Gaspar de Montpalau i Alamany, casat en primeres núpcies amb Helena de Solanell i en segones amb Magdalena de Montpalau i Despujol.
  • Francesc de Montpalau i de Solanell, fill quart de l’anterior matrimoni, monjo de Ripoll, recompensat per la seva participació pro-francesa a la guerra dels Segadors amb l’abadiat de Banyoles i Camprodon . Ambaixador de la Generalitat a París i davant la reina Anna d’Àustria al 1644. Va ser nomenat pel compte de Harcourt per posar fi als abusos de les tropes franceses, si be hagué d’emigrar a la fi de la guerra dels Segadors (1640-1652) per afrancesat.
  • Jaume de Montpalau i d’Alamany, casat amb Jerònima de Montpalau i Despujol.
  • Bernat de Montpalau i d’Alamany, fill de l’anterior i que continua la senyoria, si be, a partir d’aquest, Argelaguer ja figura com a lloc reial.
  • Antoni Capmany i de Montpalau, vinculat a la família, important historiador del segle XVIII i polític diputat per Catalunya a les corts de Cadis el 1810.