MARE DE DÉU DEL GUILAR

P8.1 P8.2 P8.3 P8.4 P8.5 P8.6 P8.7 P8.8

Català

MARE DE DÉU DEL GUILAR

SANCTA MARIA D’AQUILARIO

La capella de Santa Maria del Guilar va ser bastida, probablement, en temps de Pere d’Albis –marit de Dolça de Montpalau-, entre finals del segle XII i principis del XIII, prop de la seva casa forta de la qual avui només es conserven alguns murs enderrocats. Els Albis, una nissaga de cavallers dedicats a la guerra, van residir en aquest puig Aquilare (Aguilar) entre els segles XII i XIV, i utilitzaven com a distintiu heràldic una àliga [Aquila] en al·lusió al seu lloc d’origen. Possiblement, el nom Albis provingui d’albus [blanc], per la constitució guixenca del terreny.

Durant la baixa edat mitjana [segles XI a XIV] va ser habitual la creació d’ecclesie castri, és a dir, petites esglésies aixecades per famílies senyorials dintre o molt a prop de les seves cases fortes per tal de cohesionar els vassalls.

Inicialment, Sancta Maria d’Aquilario era una capella votiva -és a dir, construïda arran d’una devoció personal de reduïdes dimensions, aproximadament la meitat de l’actual. Apareix ja documentada a la segona meitat del segle XIII, i tota la finca va ser venuda l’any 1352 a una

família de pagesos que adoptà el cognom Albis sense tenir-hi cap lligam previ. Tres segles després, l’any 1656, va ser adquirida pels Solà de Batet.

L’ARQUITECTURA DE L’EDIFICI

Es tracta d’un edifici molt senzill, d’una sola nau i planta rectangular amb capçalera a llevant. La nau és coberta amb volta de canó apuntada i l’àbsis semicircular, amb una finestra central cega. Des de l’àbsis s’accedeix a la petita sagristia, de fàbrica posterior.

L’any 1976 es va dur a terme la restauració de l’interior, que va evidenciar les dues èpoques constructives del temple: la part primitiva, romànica, a la banda de llevant, feta amb carreus grans, ben polits i alineats. Més tard, una ampliació posterior va duplicar l’espai interior de la capella aprofitant l’antic porxo.

El nou porxo, amb coberta de doble vessant i d’alçada inferior a l’edifici, emmarca l’entrada de la capella. La porta és a doble batent i hi trobem també dues finestres laterals enreixades; sobre la porta, una petita espitllera cega i, per damunt d’aquesta, una rosassa que il·lumina l’interior de la capella.

A la banda de tramuntana hi trobem la torre del campanar, amb teulat punxegut a quatre vents i dues obertures per a les campanes, tot i que avui només se n’hi troba una, la Faustina.

SABIES QUE… ?

A la Mare de Déu del Guilar s’hi venerava una imatge de la Verge amb el Nen que va ser destruïda l’any 1936, juntament amb una figura de Sant Marc. Es tractava d’una talla d’alabastre del segle XV que representava la Verge donant una magrana, símbol de fecunditat i esperança, al Nen. L’any 1948, la figura desapareguda va ser substituïda per una talla de l’escultor olotí Narcís Salgueda inspirada en la imatge original.

També va ser llavors quan es va col·locar el retaule de l’altar, fet de fusta de castanyer, projectat per l’arquitecte Manuel de Solà-Morales i produït als tallers Casas d’Olot. A banda i banda de la marededéu del Guilar hi trobem les figures de sant Grau i santa Llúcia, ambdues provinents de la capella de Sant Sebastià d’Argelaguer.

Français

LA VIERGE DU GUILAR

SANCTA MARIA D’AQUILARIO

La chapelle de Santa Maria del Guilar fut probablement érigée à l’époque de Pere d’Albis –époux de Dolça de Montpalau–, entre la fin du XIIe siècle et le début du XIIIe, à proximité de sa forteresse, dont il ne reste plus que quelques murs en ruines. Les Albis, une famille de chevaliers voués à la guerre, habitèrent ce puig Aquilare (Aguilar) entre les XIIe et XIVe siècles. Leur blason était caractérisé par un aigle [Aquila], en allusion à leur lieu d’origine. Le nom d’Albis, probablement issu du latin albus [blanc], est dû à la nature plâtreuse du terrain.

Pendant le bas Moyen-âge [XIe-XIVe siècles], il était fréquent de construire des ecclesie castri, c’est-à-dire des petites églises érigées par des familles seigneuriales à l’intérieur de leurs grosses maisons afin de réunir leurs vassaux.

Au départ, Sancta Maria d’Aquilario était une chapelle votive, c’est-à-dire construite sur base d’une dévotion personnelle, de taille réduite (approximativement la moitié de la chapelle actuelle). Documentée dès la deuxième moitié du XIIIe siècle, la propriété fut vendue en 1352 à une famille de paysans qui adopta le nom d’Albis sans y avoir eu de relation préalable. Trois siècles plus tard, en 1656, elle fut rachetée par les Solà de Batet.

L’ARCHITECTURE DU BÂTIMENT

Bâtiment très simple doté d’une seule nef, d’une base rectangulaire et d’un chevet à l’est. La nef est couverte d’une voûte de plein cintre et l’abside semi-circulaire est chapeautée d’une fenêtre aveugle. L’abside permet d’accéder à la petite sacristie, construite plus tard.

En 1976, la restauration de la partie intérieure mit en relief les deux époques de construction du temple : la partie originale, de style roman, à l’est, synonyme de grosses pierres de taille, bien polies et alignées ; puis l’agrandissement ultérieur qui doubla l’espace intérieur de la chapelle grâce à l’ancien porche.

Le nouveau porche, doté d’un toit à deux pentes et moins élevé que le bâtiment, entoure l’entrée de la chapelle. La porte à deux battants est flanquée de deux fenêtres grillagées et chapeautée d’une petite meurtrière aveugle surmontée d’une rosace qui illumine l’intérieur de la chapelle.

La face nord comprend la flèche du clocher, doté d’un toit pointu à quatre pentes et de deux ouvertures qui hébergent les cloches. Aujourd’hui, il n’en reste toutefois plus qu’une, la Faustina.

LE SAVIEZ-VOUS ?

La chapelle de la Vierge del Guilar permettait de vénérer une image de la Vierge avec l’enfant Jésus qui fut détruite en 1936 avec la figure de Saint Marc. Il s’agissait d’une sculpture en albâtre du XVe siècle représentant la Vierge donnant une grenade, symbole de la fécondité et de l’espoir, à l’Enfant. En 1948, la figure, disparue, fut remplacée par une œuvre du sculpteur d’Olot Narcís Salgueda inspirée sur l’image originale.

C’est aussi à cette époque que fut placé le retable de l’autel, fabriqué en bois de châtaignier, conçu par l’architecte Manuel de Solà-Morales et réalisé aux ateliers Casas d’Olot. La Vierge del Guilar est flanquée des figures de Saint Grau et de Sainte Llúcia, toutes deux issues de la chapelle de Sant Sebastià d’Argelaguer.

English

CHAPEL OF MARE DE DÉU DEL GUILAR

SANCTA MARIA D’AQUILARIO

The Chapel of Santa Maria del Guilar was probably built in the time of Pere of Albis (husband of Dolça of Montpalau) at around the turn of the 13th century, close to their house-fortress, of which only a few demolished walls remain today. The Albis family, which produced a long line of knights, resided in this fortress on Puig Aquilare (Aguilar Hill) from the 12th to the 14th century. The family coat of arms bore an eagle (Aquila) in allusion to their place of origin. The name Albis may come from albus (white), due to the chalky characteristics of the terrain.

During the Late Middle Ages (11th to 14th century) it was the custom to build ecclesie castri; that is, small churches built by noble families within or very close to their fortresses in order to keep their vassals in line.

Sancta Maria d’Aquilario was initially a votive chapel; in other words, a small chapel built for the purpose of private worship. It was about half the size of the present-day chapel. The earliest mention of the chapel dates from the second half of the 13th century. In 1352 the entire estate was sold to a family of serfs who adopted the Albis surname despite not being related in any way to the original owners. Three centuries later, in 1656, it was purchased by the Solà de Batet family.

THE ARCHITECTURE OF THE BUILDING

It is a very simple building, with a single nave and rectangular floor plan with the chancel at the east end. The central nave is covered with a pointed barrel-vaulted roof and has a semicircular apse, with a blind window in the centre. The apse leads to the small sacristy, built at a later date.

The restoration of the interior was carried out in 1975, highlighting the two construction periods of the chapel. The original Romanesque part is on the east side, consisting of large ashlars, well polished and carefully aligned. A subsequent extension used the old porch in order to double the interior space of the chapel.

A new porch was built, with a dual-pitched roof and at a lower height than the rest of the building, framing the entrance to the chapel. The double-panelled door of the entrance is flanked by lattice windows. Above the door there is a blind arrow slit, above which there is a rose window that lights the chapel’s interior.

The bell tower is located on the northern side. It has a four-sided pointed roof and two openings for the bells, although only one survives today: the Faustina bell.

DID YOU KNOW THAT… ?

A 15th-century alabaster carving of the Virgin Mary offering a pomegranate (symbol of fertility and hope) to the Infant Jesus was worshipped at the Chapel of Mare de Déu del Guilar. It was destroyed in 1936, together with a figure of Saint Mark, and replaced in 1948 with a new carving produced by the Olot sculptor Narcís Salgueda, inspired by the original figure.

This was also the time when the altarpiece was placed in the chapel. Made out of chestnut wood, it was designed by the architect Manuel de Solà-Morales and produced in the Casas workshop of Olot. The figure of Our Lady of El Guilar is flanked by figures of Saint Gerard and Saint Lucy, both of which came from the Chapel of Sant Sebastià d’Argelaguer.

Castellà

VIRGEN MARÍA DEL GUILAR

SANCTA MARIA DE AQUILARIO



La capilla de Santa Maria deL Guilar fue construida, probablemente, en la época de Pere de Albis –marido de Dulce de Montpalau-, entre finales del siglo XII y principios del XIII, cerca de su casa fuerte de la cual hoy sólo se conservan algunos muros derrocados. Los Albis, una alcurnia de caballeros dedicados a la guerra, residieron en este monte Aquilare (Aguilar) entre los siglos XII y XIV, y utilizaban como distintivo heráldico un águila [Aquila] en alusión a su lugar de origen. Posiblemente, el nombre Albis provenga de albus [blanco], por la constitución yesosa del terreno.

Durante la baja edad media [siglos XI a XIV] fue habitual la creación de ecclesie castre, es decir, pequeñas iglesias levantadas por familias señoriales dentro o muy cerca de sus casas fuertes para cohesionar a los vasallos.

Inicialmente, Sancta Maria de Aquilario era una capilla votiva -es decir, construida a raíz de una devoción personal, de reducidas dimensiones, aproximadamente la mitad del tamaño actual. Aparece ya documentada en la segunda mitad del siglo XIII, y toda la finca fue vendida en 1352 a una
familia de labradores que adoptó el apellido Albis sin tener ningún vínculo previo. Tres siglos después, en 1656, fue adquirida por Solà de Batet.

LA ARQUITECTURA DEL EDIFICIO

Se trata de un edificio muy sencillo, de una sola nave y planta rectangular con cabecera a levante. La nave es cubierta con vuelta de cañón apuntada y  ábside  semicircular, con una ventana central ciega. Desde el ábside se accede a la pequeña sacristía, de construcción  posterior.

En el año 1976 se llevó a cabo la restauración del interior, que evidenció las dos épocas constructivas del templo: la parte primitiva, románica,  lado este, hecho con sillares grandes, muy pulidos y alineados. Más tarde, una ampliación posterior duplicó el espacio interior de la capilla aprovechando el antiguo porche.

El nuevo porche, con cubierta de doble vertiente y de altura inferior al edificio, enmarca la entrada de la capilla. La puerta es a doble batiente y encontramos también dos ventanas laterales enrejadas; sobre la puerta, una pequeña aspillera ciega y, por encima de esta, un rosetón que ilumina el interior de la capilla.

En el lado norte encontramos la torre del campanario, con tejado puntiagudo a cuatro vientos y dos aperturas para las campanas, a pesar de que hoy sólo se encuentra una, la Faustina.

SABÍAS QUE… ?

A la Virgen María del Guilar se veneraba una imagen de la Virgen con el Niño que fue destruida en 1936, junto con una figura de San Marcoa. Se trataba de una talla de alabastro del siglo XV que representaba a la Virgen dando una granada, símbolo de fecundidad y esperanza, al Niño. En el año 1948, la figura desaparecida fue sustituida por una talla del escultor olotino Narciso Salgueda inspirada en la imagen original.

También fue entonces cuando se colocó el retablo del altar, hecho de madera de castaño, proyectado por el arquitecto Manuel de Solà-Morales y producido en los talleres Casas de Olot. A ambos lados de la virgen  del Guilar encontramos las figuras de san Grado y santa Lucía, ambas provenientes de la capilla de San Sebastián de Argelaguer.