EL POBLE D’ARGELAGUER

  • Català

    EL POBLE D’ARGELAGUER

    UNA MICA D’HISTÒRIA

    Situat a la vall del riu Fluvià, a la vessant oriental de la Garrotxa, el poble d’Argelaguer limita al nord amb Tortellà i Sales de Llierca, a l’est i al sud amb Sant Ferriol i a l’oest amb Sant Jaume de Llierca, i es troba entre dos afluents del Fluvià: el Llierca i el Borró. Som en un territori poblat des dels temps antics. Les excavacions realitzades al jaciment arqueològic de Can Xac l’any 2003 van posar al descobert l’existència d’un assentament habitat estable, el més antic de la comarca de la Garrotxa, que data d’entre finals de l’edat del bronze i principis de l’edat del ferro [900 – 700 aC]. Argelaguer apareix documentat per primera vegada l’any 982, en un diploma on el rei Lotari confirma al monestir de Ripoll la possessió de l’alou d’Argelagarios. Com la majoria de municipis garrotxins, és un poble de sagrera, és a dir, nascut al voltant de l’església parroquial. L’altre gran focus per al desenvolupament de nuclis de població després de l’any 1000 van ser els castells dels senyors feudals, que oferien protecció als vilatans enfront de les violències de l’època. Així, durant la baixa edat mitjana (segles XI al XIV), Argelaguer tenia dos nuclis principals habitats: l’un al voltant de l’església parroquial de Santa Maria i l’altre al voltant del castell feudal de Montpalau [o Palau d’Amunt], situat al poble de Sant Jaume de Llierca i pertanyent originàriament als senyors de Sales. Quant al nombre d’habitants, la primera referència que tenim és el cens del rei Pere III el Cerimoniós, de l’any 1359, on llegim: Perroquia Dargilaguer del terme del Castell de Montpalau: 32 fochs de Cavallers, és a dir, una mitjana de 160 habitants censats.

    ESCARREAVALL, ESCARREAMUNT I LA CARRETERA NOVA

    Fins fa 150 anys, el poble d’Argelaguer estava format per dos nuclis ben diferenciats: Escarreavall, amb més de mil anys d’història i nascut a redós de l’església parroquial de Santa Maria i de la casa forta dels Montpalau, i Escarreamunt, format durant els segles XVII i XVIII a banda I banda de l’antic camí ral –actual carrer Major-. Va ser a finals del XIX, en una època en què Argelaguer superava els 1.000 habitants, que el nucli d’Escarreamunt va experimentar un segon moment de creixement al voltant de la nova carretera, construida durant la dècada de 1860 en paral•lel al camí ral, però uns 30 metres més al nord. Actualment, aquests tres nuclis s’han unit, però encara és possible traçar les línies divisòries que separen èpoques, costums, arquitectures i formes de vida i que han ocupat, a la vila d’Argelaguer, uns espais plenament acotats i diferenciats.

    SABIES QUE… ?

    És molt probable que Argelaguer tingués més habitants pocs anys abans de l’elaboració del cens de Pere III, ja que es va realitzar en plena crisi  demogràfica, provocada per una llarga suma de calamitats que es van iniciar el 1333 -conegut popularment com lo mal any primer. Aquestes malastrugances, que s’allargarien fins ben entrat el segle XV, van provocar un dràstic descens de la població tant a Catalunya com a tot Europa. A la guerra permanent, la sequera, les males collites i la fam se’ls van unir la pesta negra, amb diversos episodis de gran mortaldat, i una sèrie de forts terratrèmols amb rèpliques entre els anys 1373 i 1448. Es calcula que, a Catalunya, la població va passar de 500.000 habitants l’any 1300 a 224.000 l’any 1497, és a dir, es va reduir a menys de la meitat.

    Text: Maite Oliva

  • Français

    LE VILLAGE D’ARGELAGUER

    UN PEU D’HISTOIRE

    Situé dans la vallée du Fluvià, sur le versant est de la Garrotxa, Argelaguer est entouré des villages de Tortellà et Sales de Llierca au nord, de Sant Ferriol à l’est et au sud, et de Sant Jaume de Llierca à l’ouest, ainsi que de deux affluents du Fluvià : le Llierca et le Borró.

    Argelaguer est habité depuis la nuit des temps. Les fouilles effectuées au site archéologique de Can Xac en 2003 permirent de révéler l’existence d’une colonie habitée stable –la plus ancienne de la région de la Garrotxa– datant de la fin de l’âge de bronze-début de l’âge de fer [900 – 700 av. J.-C.].

    Argelaguer fut documenté pour la première fois en 982 sur un diplôme où le roi Lothaire confirma la possession de l’alleu d’Argelagarios au monastère de Ripoll. Comme la plupart des communes de la Garrotxa, il s’agit d’un village de paroisse, c’est-à-dire construit autour de l’église.

    L’autre grand pôle de développement des noyaux de population après l’an 1000 fut les châteaux des seigneurs féodaux, qui protégeaient les habitants contre les violences de l’époque. Ainsi, au bas Moyen-Âge (du XIe au XIVe siècle), Argelaguer avait deux grands quartiers habités : un autour de l’église de Santa Maria et un autour du château féodal Montpalau (ou Palau d’Amunt), situé dans le village de Sant Jaume de Llierca, propriété originale des seigneurs de Sales.

    Concernant le nombre d’habitants, la première référence disponible est le recensement de 1359 fait par le roi Pierre IIIe le Cérémonieux parlant de « Perroquia Dargilaguer del terme del Castell de Montpalau: 32 fochs de cavallers », soit une moyenne de 160 habitants.

    ESCARREAVALL, ESCARREAMUNT ET LA NOUVELLE ROUTE

    Jusqu’à il y a 150 ans, le village d’Argelaguer était composé de deux quartiers bien différents : Escarreavall, de plus de mil ans, né sous le couvert de l’église paroissiale de Santa Maria et de la forteresse des Montpalau, et Escarreamunt, formé au cours des XVIIe et XVIIIe siècles des deux côtés de l’ancien chemin royal –actuelle Grand’ Rue, (carrer Major).

    Vers la fin du XIXe siècle, à une époque où la population d’Argelaguer dépassait le millier d’habitants, le quartier d’Escarreamunt connut une deuxième étape de croissance autour de la nouvelle route, construite dans les années 1860 parallèlement au chemin royal, 30 mètres plus au nord.

    Aujourd’hui, même si ces trois quartiers sont réunis, il est encore possible de tracer les lignes qui séparent les différentes époques, coutumes, architectures et modes de vie qui occupèrent des espaces voisins et différenciés de la commune d’Argelaguer.

    LE SAVIEZ-VOUS ?

    Il est très probable qu’Argelaguer eût plus d’habitants quelques années avant la réalisation du recensement de Pierre III, car ce dernier fut effectué pendant la crise démographique provoquée par une kyrielle de fléaux qui commencèrent en l’an 1333 –populairement connu sous le nom de « la première mauvaise année ». Ces malheurs, qui se prolongèrent jusqu’au début du XVe siècle, entraînèrent une chute dramatique de la population, aussi bien en Catalogne qu’en Europe.

    La guerre constante, la sécheresse, les mauvaises récoltes et la famine furent suivies par la peste noire, caractérisée par plusieurs épisodes de grande mortalité, et par une série de violents tremblements de terre et de répliques entre 1373 et 1448. En Catalogne, la population serait passée de 500 000 habitants en 1300 à 224 000 en 1497, soit une baisse de plus de 50% en un siècle et demi.

  • English

    THE VILLAGE OF ARGELAGUER

    A LITTLE BIT OF HISTORY

    The village of Argelaguer lies in the valley of the Fluvià River, between two of its tributaries (the Llierca and the Borró), in the eastern side of the county of Garrotxa, bordering to the north with Tortellà and Sales de Llierca, to the east and south with Sant Ferriol, and to the west with Sant Jaume de Llierca.

    This area has been populated since ancient times. The excavations carried out at the Can Xac archaeological site in 2003 revealed the existence of a stable inhabited settlement dating from the Late Bronze Age/Early Iron Age (900 – 700 BC), making it the most ancient one discovered to date in the county.

    Argelaguer is mentioned for the fist time in a diploma dating from 982 AD in which the Carolingian king Lothair confirms the allodium of Argelagarios as a possession of the Monastery of Ripoll. Like most of the municipalities in Garrotxa, it is a sagrera village; that is, it grew around the parish church.

    The castles of feudal lords were the other main focal point for the development of population centres from 1000 AD, serving to protect villagers from the violence of the period. As such, during the Late Middle Ages (11th to 14th century), Argelaguer had two main population centres: one around the Parish Church of Santa Maria and the other around the feudal castle of the Montpalau family (also known as the Palau d’Amunt or Upper Palace), situated in the village of Sant Jaume de Llierca and originally belonging to the Lords of Sales.

    The earliest mention of the number of inhabitants of Argelaguer is found in the census ordered by Peter IV of Aragon (III in Catalonia) in 1359, which reads, “ Parish of Argelaguer in the district of Montpalau Castle: 32 hearths”, which means around 160 inhabitants.

    ESCARREAVALL, ESCARREAMUNT AND THE NEW ROAD

    Until 150 years ago, the village of Argelaguer was made up of two distinct population centres: Escarreavall, which was founded over 1,000 years ago and grew around the Parish Church of Santa Maria and the house-fortress of the Montpalau family; and Escarreamunt, established in the 17th and 18th centuries on either side of the camí ral (mediaeval road), which is the present-day Carrer Major.

    At the end of the 19th century, at which time Argelaguer boasted over 1,000 inhabitants, the town of Escarreamunt underwent a second period of population growth around the new road, built in the 1860s in parallel to the camí ral, but some 30 metres to the north.

    Today, these three population centres are joined together but it is possible to trace the dividing lines separating these clearly identifiable and distinctive areas in the village of Argelaguer related to different historical periods, customs, architectural styles and lifestyles.

    DID YOU KNOW THAT… ?

    It is highly likely that Argelaguer had more inhabitants a few years before the 1359 census was drawn up, since it was undertaken in the middle of a demographic crisis caused by a long series of catastrophes that began in 1333, popularly known as Lo mal any primer (the First Bad Year). These misfortunes, which stretched well into the 15th century, led to a drastic population decline in Catalonia and Europe as a whole.

    As if an endless state of war, droughts, poor harvests and famine were not enough, repeated outbreaks of the Black Death and a series of earthquakes occurred between 1373 and 1448. It is estimated that over half the population was wiped out in Catalonia, declining from 500,000 inhabitants in 1300 to 224,000 in 1497.

  • Castellà

    EL PUEBLO DE ARGELAGUER

    UN POCO DE HISTORIA

    Situado en el valle del río Fluvià, en la vertiente oriental de la Garrotxa, el pueblo de Argelaguer limita al norte con Tortellà y Sales de Llierca, al este y al sur con Sant Ferriol y al oeste con Sant Jaume de Llierca, y se encuentra entre dos afluentes del Fluvià: el Llierca y el Borró. Estamos en un territorio poblado desde los tiempos antiguos. Las excavaciones realizadas en el yacimiento arqueológico de Can Xac en 2003 pusieron al descubierto la existencia de un asentamiento habitado estable, el más antiguo de la comarca de la Garrotxa, que está fechado entre el final de la edad del bronce y el  principio de la edad del hierro [900 – 700 aC]. Argelaguer aparece documentado por primera vez en 982, en un diploma donde el rey Lotari confirma al monasterio de Ripoll la posesión del alodio de Argelagarios. Como la mayoría de municipios de la Garrotxa, es un pueblo de sagrera, es decir, nacido alrededor de la iglesia parroquial. El otro gran foco para el desarrollo de núcleos de población después del año 1000 fueron los castillos de los señores feudales, que ofrecían protección a los aldeanos frente a las violencias de la época. Así, durante la baja edad media (siglos XI al XIV), Argelaguer tenía dos núcleos principales habitados: el uno alrededor de la iglesia parroquial de Santa Maria y el otro alrededor del castillo feudal de Montpalau [o Palacio de Arriba], situado en el pueblo de Sant Jaume de Llierca y que pertenecía originariamente a los señores de Sales. En cuanto al número de habitantes, la primera referencia que tenemos es el censo del rey Pere III el Ceremonioso, del año 1359, donde leemos: Perroquia Dargilaguer del término del Castillo de Montpalau: 32 fochs de Caballeros, es decir, una media de 160 habitantes censados.

    ESCARREAVALL(CALLE ABAJO), ESCARREAMUNT(CALLE ARRIBA) Y LA CARRETERA NUEVA

    Hasta hace 150 años, el pueblo de Argelaguer estaba formado por dos núcleos muy diferenciados: Escarreavall, con más de mil años de historia y nacido a alrededor de la iglesia parroquial de Santa Maria y de la casa fuerte de los Montpalau, y Escarreamunt, formado durante los siglos XVII y XVIII a ambos lados del antiguo camino real –actual calle Mayor-. Fue a finales del XIX, en una época en qué Argelaguer superaba los 1.000 habitantes, que el núcleo de Escarreamunt experimentó un segundo momento de crecimiento alrededor de la nueva carretera, construida durante la década de 1860  paralela al camino real, pero unos 30 metros más al norte. Actualmente, estos tres núcleos se han unido, pero todavía es posible trazar las líneas divisorias que separan épocas, costumbres, arquitecturas y formas de vida y que han ocupado, en el pueblo de Argelaguer, unos espacios plenamente marcados y diferenciados.

    SABÍAS QUE… ?

    Es muy probable que Argelaguer tuviera más habitantes pocos años antes de la elaboración del censo de Pere III, puesto que se realizó en plena crisis Demográfica, provocada por una larga suma de calamidades que se iniciaron en 1333 -conocido popularmente como lo mal año primero. Estas penalidades, que se alargarían hasta muy entrado el siglo XV, provocaron un drástico descenso de la población tanto en Catalunya como en Europa. A la guerra permanente, la sequía, las malas cosechas y el hambre se unieron la peste negra, con varios episodios de gran mortalidad, y una serie de fuertes terremotos con réplicas entre los años 1373 y 1448. Se calcula que, en Catalunya, la población pasó de 500.000 habitantes en 1300 a 224.000 en 1497, es decir, se redujo a menos de la mitad.