CASA FORTA DELS MONTPALAU

P4.1P4.7  P4.2 P4.3 P4.4 P4.5 P4.6

Català

LA CASA FORTA DELS MONTPALAU

EL NOU CASTELL-PALAU DELS MONTPALAU

Al segle XV coincideixen la tardor d’un temps que mor –l’edat mitjana– i l’alba d’un nou temps –l’humanisme, inici de l’edat moderna- i hi conviuen fortíssims contrastos sobretot socials. Els darrers batecs del feudalisme més tradicional, amb els mals usos i el lligam obligat del pagès a la terra, perviuen especialment a la Catalunya Vella i conviuen, amb dificultat, amb les llibertats atorgades a vil·les i municipis reials.

És també en aquesta època quan els senyors que habiten inhòspits castells de muntanya en construeixen de nous en entorns urbans més amables per tal de gaudir de més comoditats. Aquest és el cas dels Montpalau que, a principis del segle XV i potser també influenciats pels grans terratrèmols de 1427 i 1428, decideixen abandonar el seu castell, situat dalt d’un turó al terme municipal de Sant Jaume de Llierca, i bastir aquesta nova fortalesa urbana més d’acord amb les tendències arquitectòniques i els costums de finals de l’edat mitjana.

La casa forta dels Montpalau a Argelaguer constitueix un excel·lent exemple de castell – palau del gòtic civil català. El cos de l’edifici és de planta quadrangular, amb teulada a quatre vessants i façana principal a l’oest. Antigament, tot el castell havia estat emmurallat i probablement tenia un fossar o vall; si bé del fossar no en tenim cap vestigi, ja que actualment es troba terraplanat, sí que podem reconèixer algunes restes de la muralla al voltant de l’edifici.

Tot i que la façana va ser molt modificada en segles posteriors podem veure-hi encara la característica portalada adovellada, amb les restes d’un gran matacà* situat just al damunt seu, i dues finestres d’estil marcadament gòtic.

El matacà era un lloc segur des d’on els defensors podien veure i atacar l’enemic. Situat al damunt d’una porta d’entrada, consistia en una plataforma que sobresortia i amb orificis, a través dels quals es podien llançar pedres, materials ardents i altres tipus de projectils sobre els atacants.

Al costat de la portalada s’hi pot veure una pedra amb tres escuts gravats. El central, amb un castell sobre un petit turó, és el de la família Montpalau, i es correspon amb el de la lauda sepulcral de l’església. Els dos laterals correspondrien a altres llinatges emparen-tats amb els Montpalau.

Els murs de la casa forta són fets de roca volcànica i còdols rierencs en brut –és a dir, sense treballar, tal com van ser extrets de la pedrera- units amb morter de calç. Seguidament, se’ls eliminaven les arestes a cops. Les cantonades de l’edifici estan rematades amb carreus de pedra calcària, que atorguen una major fortalesa i solemnitat a l’edifici.

La família Montpalau s’allotjà al castell – palau d’Argelaguer fins a mitjan segle XVII, moment en què es traslladà definitivament a Barcelona.

SABIES QUE… ?

Segons l’Inventari del Castell d’Argelaguer del 13 de març de 1568, els baixos de la casa forta acollien les cavallerisses i les habitacions de servei. Una àmplia escala d’un sol tram i 20 escalons conduïa a les espaioses estances del primer pis. Tres portes baixes, amb llindes i muntants adornats amb dibuixos gòtics molt notables, donaven pas a la cuina –situada a la dreta i amb una gran llar de foc- i a una espaiosa sala quadrada, situada a l’esquerra, amb un bell teginat de guix.

Text: Maite Oliva

Français

LA FORTERESSE DES MONTPALAU

LE NOUVEAU CHATEAU-PALAIS DES MONTPALAU

Au XVe siècle confluent l’automne d’une époque qui se termine –le Moyen-Âge– et le printemps d’une nouvelle ère –l’humanisme, début de l’époque moderne–, synonymes de grands contrastes, notamment sur le plan social. Les derniers souffles du féodalisme traditionnel pur et dur, accompagnés des mauvais usages et du rapport forcé entre le paysan et la terre, persistent notamment dans la Vieille Catalogne, cohabitant tant bien que mal avec les libertés accordées aux villes et communes royales.

C’est également à cette époque que les seigneurs demeurant dans les châteaux de montagne inhospitaliers en font ériger de nouveaux dans des cadres urbains plus agréables et confortables. C’est le cas des Montpalau qui, au début du XVe siècle, peut-être influencés par les violents tremblements de terre de 1427 et 1428, décident de quitter leur château situé au sommet de la colline de Sant Jaume de Llierca et de reconstruire cette forteresse urbaine plus en accord avec les tendances architecturales et les coutumes de la fin du Moyen-Âge.

La forteresse des Montpalau située à Argelaguer constitue un excellent exemple de château-palais de style gothique civil catalan. Le bâtiment repose sur une base quadrangulaire et est orné d’un toit à quatre pentes et d’une façade principale à l’ouest. Auparavant, tout le château était entouré de remparts et d’un fossé, probablement. Bien qu’il n’y ait pas de vestige de ce dernier –le terrain périmétrique est plat–, on peut apprécier quelques restes des remparts autour du bâtiment.

Malgré les modifications effectuées au niveau de la façade au cours des siècles ultérieurs, on peut encore y observer la porte à vousseaux caractéristique, surmontée des restes d’un grand mâchicoulis et de deux fenêtres de style clairement gothique.

Le mâchicoulis était un endroit sûr depuis lequel les défenseurs pouvaient observer et attaquer l’ennemi. Situé au-dessus d’une porte d’entrée, il s’agissait d’une plateforme saillante dotée d’orifices à travers lesquels on pouvait jeter des pierres, des matériaux brûlants et d’autres types de projectiles sur les assaillants.

La grande porte est flanquée d’une pierre comportant trois gravures de blasons. Celui du centre, comprenant un château situé sur une petite colline, est celui de la famille Montpalau et coïncide avec celui de la pierre tombale de l’église. Les deux blasons latéraux correspondraient à d’autres familles apparentées aux Montpalau.

Les murs de la forteresse furent érigés à l’aide de pierres volcaniques et de galets de rivière à l’état brut –c’est-à-dire non travaillés, tels qu’extraits de la carrière–, assemblés à l’aide de mortier de chaux. Les arêtes étaient ensuite éliminées par coups successifs. Les coins du bâtiment étaient terminés en pierres de taille calcaires afin de renforcer la robustesse et le caractère solennel de l’édifice.

Avant de déménager définitivement à Barcelone vers la moitié du XVIIe siècle, la famille Montpalau logeait au château-palais d’Argelaguer.

LE SAVIEZ-VOUS ?

D’après l’Inventaire du château d’Argelaguer du 13 mars 1568, le rez-de-chaussée de la forteresse hébergeait les écuries et les chambres destinées au personnel de service. Un large escalier de 20 marches d’une seule volée menait aux pièces spacieuses du premier étage. Trois portes basses dotées de linteaux et de montants décorés de dessins gothiques saillants donnaient accès à la cuisine –située sur la droite et comprenant un grand feu ouvert– et à une vaste salle carrée, sur la gauche, dotée d’un joli caisson en plâtre.

English

THE HOUSE-FORTRESS OF THE MONTPALAU FAMILY

THE NEW CASTLE-PALACE OF THE MONTPALAU FAMILY

The 15th century saw the twilight of the Middle Ages and the dawn of humanism, marking the birth of the modern era. This transition involved enormous contrasts, especially on a social level. Traditional feudalism, which tied serfs to the land and involved abusive practices, was still clinging on, especially in Old Catalonia (roughly corresponding to the present-day provinces of Barcelona and Girona), clashing with the freedoms granted in royal municipalities and towns.

It was also at this time when lords who resided in inhospitable mountain castles had new ones built in more agreeable urban settings in order to enjoy more comforts. This was the course of action followed by the Montpalau family, who at the turn of the 15th century, perhaps influenced by the great earthquakes of 1427 and 1428, decided to abandon their castle, set on a hilltop in the municipal district of Sant Jaume de Llierca, and to build this new urban fortress, more in keeping with the architectural trends and customs of the Late Middle Ages.

The house-fortress of the Montpalau family in Argelaguer is a fine example of a castle – palace in the civil Catalan Gothic style. The building has a rectangular floor plan, with a hipped roof and the main façade on the west side. In ancient times, there would have been a perimeter wall around the fortress and probably a moat or ditch. Although the area surrounding the building today is flat and no traces remain of a moat, there are still some remains of the perimeter wall.

Although the façade was modified significantly over the subsequent centuries, we can still see the characteristic voussoired door, with the remains of a large machicolation* situated just above it, along with two windows in a markedly Gothic style.

The machicolation was a safe place from which those defending the fortress could see and attack the enemy. Situated above the entrance, it consisted of a projecting platform with a floor opening, through which stones, burning missiles or other objects could be dropped on attackers.

Next to the entrance we can observe a stone with three engraved crests. The one in the centre, with a castle set atop a small hill, belongs to the Montpalau family, matching the burial stone of the church. The crests on either side of it belong to two other families related to the Montpalau family through marriage.

The fortress walls are made out of volcanic rock and unworked river pebbles, bound with lime mortar. All the rough edges were then chiselled away. The building has limestone ashlar cornerstones, giving it greater strength and solemnity.

The fortress was the main residence of the Montpalau family until the mid-17th century, when it finally moved to Barcelona.

DID YOU KNOW THAT… ?

According to the inventory of Argelaguer Castle carried out on 13 March 1568, the ground floor of the fortress housed the stables and servants’ quarters. A wide single-flight staircase with 20 steps led to the spacious rooms on the first floor. Three low doors, whose lintels and jambs are adorned with striking Gothic drawings, led to the kitchen on the right, with a large fireplace, and to a spacious room with a square floor plan on the left, with a beautiful plaster moulding.

Castellà

LA CASA FUERTE DE LOS MONTPALAU

EL NUEVO CASTILLO-PALAU DE LOS MONTPALAU

En el siglo XV coinciden el otoño de un tiempo que muere –la edad media– y el amanecer de un nuevo tiempo –el humanismo, inicio de la edad moderna- y conviven grandes contrastes sobre todo sociales. Los últimos latidos del feudalismo más tradicional, con los malos usos y el vínculo obligado del labrador a la tierra, perviven especialmente en la Cataluña Vieja y conviven, con dificultad, con las libertades otorgadas a villas y municipios reales.

Es también en esta época cuando los señores que habitan inhóspitos castillos de montaña construyen de nuevos en entornos urbanos más amables para disfrutar de más comodidades. Este es el caso de los Montpalau que, a principios del siglo XV y quizás también influenciados por los grandes terremotos de 1427 y 1428, deciden abandonar su castillo, situado arriba de un cerro cerca del término municipal de Sant Jaume de Llierca, y construir esta nueva fortaleza urbana con las tendencias arquitectónicas y las costumbres de finales de la edad mediana.

La casa fuerte de los Montpalau en Argelaguer constituye un excelente ejemplo de castillo – palacio del gótico civil catalán. El cuerpo del edificio es de planta cuadrangular, con tejado a cuatro vertientes y fachada principal al oeste. Antiguamente, todo el castillo había sido amurallado y probablemente tenía un cementerio o valle; si bien del cementerio no tenemos ningún vestigio, puesto que actualmente, el terreno se encuentra aplanado, sí que podemos reconocer algunos restos de la muralla alrededor del edificio.

A pesar de que la fachada fue muy modificada en siglos posteriores podemos ver todavía la característico portal con arco apuntado , con los restos de un gran matacán situado justo encima suyo, y dos ventanas de estilo marcadamente gótico.

El matacán era un lugar seguro desde donde los defensores podían ver y atacar el enemigo. Situado encima de una puerta de entrada, consistía en una plataforma que sobresalía y con orificios, a través de los cuales se podían lanzar piedras, materiales ardientes y otros tipos de proyectiles sobre los atacantes.

Junto al portal se puede ver una piedra con tres escudos grabados. El central, con un castillo sobre un pequeño cerro, es el de la familia Montpalau, y se corresponde con el de la *lauda *sepulcral de la iglesia. Los dos laterales corresponderían a otros linajes emparentados con los Montpalau.

Los muros de la casa fuerte son hechos de roca volcánica y guijarros de río  en bruto –es decir, sin trabajar, tal como fueron extraídos de la cantera- unidos con mortero de cal. Seguidamente, se les eliminaban las aristas a golpes. Las esquinas del edificio están rematadas con sillares de piedra calcárea, que otorgan una mayor fortaleza y solemnidad al edificio.

La familia Montpalau se alojó en el castillo – palacio de Argelaguer hasta mediados de siglo XVII, momento en que se trasladó definitivamente a Barcelona.

SABÍAS QUE… ?

Según el Inventario del Castillo de Argelaguer del 13 de marzo de 1568, los bajos de la casa fuerte acogían las caballerías y las habitaciones de servicio. Una amplia escalera de un solo tramo y 20 escalones conducía a los espaciosos aposentos del primer piso. Tres puertas bajas, con dinteles y montantes adornados con dibujos góticos muy notables, daban a la cocina –situada a la derecha y con un gran hogar de fuego- y a una espaciosa sala cuadrada, situada a la izquierda, con un bello artesonado de tiza.