Història

PA4

Argelaguer és un territori poblat des de molt antic. Les recents excavacions realitzades al jaciment arqueològic de Can Xac l’any 2003 han revelat l’existència d’un assentament estable situat a la plana, el primer que tenim documentat a la comarca de la Garrotxa, amb una antiguitat que podríem situar entre finals de l’Edat del Bronze i principis del Ferro (900-700 a.J.C.)

Fa 2.000 anys una calçada romana remuntava la vall del Fluvià. Era la via romana que comunicava l’Empordà amb els Pirineus, un brancal secundari de la via principal que anava des de Cadis fins a Roma. Aquesta via es va utilitzar com a camí ramader i com a camí ral al llarg del temps. Recentment, entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, s’han trobat restes d’unes antigues sitges romanes, que servien per a emmagatzemar el gra. Aquest fet ens indica que molt probablement hi deuria haver camps de conreu en aquesta zona i que segurament en algun punt a prop del riu hi havia hagut una vila romana.

Durant l’Alta Edat Mitjana la vall del Fluvià és lloc de pas dels diversos corrents migratoris i conquestes. Els francs, amb el Duc Guillem de Tolosa al davant hi passen en direcció cap a Barcelona a finals del SVIII.

Pel que fa al registre documental trobem per primer cop el nom d’ Argelagarios l’any 982. L’any 1004 el bisbe Ot de Girona reclama al comte Besalú Bernat Tallaferro el pagament dels delmes. En aquest document hi apareix l’Església de Santa Maria.

A començamanents del SXIII  els senyors de Sales concedeixen en feu el terme d’Argelaguer als senyors de Montpalau, mitjançant un contracte entre Alamanda, vídua d’Arnau de Sales i Dolça de Montpalau. Quan al SXIV el bisbe ven part dels delmes a diversos cavallers el nom d’Argelaguer apareix en documents en llatí i català, sota les formes Galagario i Gelaguer.

Les condicions del tracte feudal feien molt dura la vida dels pagesos, que tenien una esperança de vida de trenta anys, entre malalties, fam i terratrèmols. L’oligarquia feudal, representada per la Generalitat, entra en guerra civil contra el rei Joan II. La pressió que els senyors exercieixen sobre els camperols, al costat de les fa esclatar la guerra dels remences, però el senyor d’Argelaguer, en aquest cas, es posa del costat del rei.

Finalment, el 1486 la sentència arbitral de Guadalupe del rei Ferran aboleix els mals usos i s’obre una mica d’horitzó pels camperols. Malauradament continuen les guerres: el bandolerisme, la guerra dels francesos, la dels segadors…